Als últims cent anys, agreujat des de principis de la dècada dels noranta, s'han emboscat sobre un milió d'hectàrees de conreu que han passat a forestals sense pràcticament cap mena de gestió i aprofitament, i el pasturatge extensiu pràcticament ha desaparegut. Això ha passat per la caiguda de la rendibilitat de totes les potes del sector productiu, agricultura-ramaderia i boscos, acompanyat per a polítiques errades d'abans i d'ara que han fet passar a què solament avui dia, l'1,5% de la població activa del país malvisqui del sector, a excepció d'algun vinater, afectant vora el 80% de la superfície de Catalunya.
És del tot sabut que quan un conreu, pastura o bosc gestionat des de fa milers d'anys s'abandona es perd i per aquest camí anem, si no s'hi posa remei urgentment. Això vol dir que a Catalunya, i són fets i no divagacions, el sector productiu català és menystingut alegrement i de cada vegada més residual, mentre els països normals amb visió de futur miren d'assegurar-lo, en benefici dels seus habitants, que el necessiten.
S'ha vist i està clar que la gestió dels boscos, conreus i pastures és imprescindible per la seva conservació, en contra del que prediquen i fan algunes persones i administracions que basant-se en falses teories de intocabilitat del medi, que des de fa uns quaranta anys van executant en les moltes hectàrees "protegides" i altres no que van assolint, tals com EIN's, Xarxa Natura 2000, Parcs Naturals etc, que a casa nostra arriben ja al 32% de la superfície catalana, mentre la d’altres països de la Unió Europea és molt menor.
Aquesta manca de gestió del medi rural en general ha provocat el buidatge dels pobles rurals amb el seu traspàs a les grans ciutats, la manca de productes necessaris, l'augment de l'atur i alhora la caiguda de la biodiversitat que alguns creien augmentaria, foragitant l'abandó rural de finques privades, que representen sobre el 80% de la superfície de Catalunya, que han sigut hipotecades amb prohibicions i exagerades interpretacions de normes i Lleis de conservació de la biodiversitat i del medi natural, aprovades massa vegades de formes poc democràtiques, i usos socials dels seus boscos, sense cap mena de compensació.
Per altra banda, per tot el que s'ha exposat, no està gens clar, si continuem pel mateix camí, que el nostre Entorn Rural, se'n pugui sortir massa bé del Canvi climàtic que ja estem patint, i de què puguem afrontar els grans incendis forestals (GIF) de 6a. Generació, i això comporti la seva destrucció, en comptes de la seva conservació.
- El retorn a la vida rural, imprescindible per a recuperar els seus pobles, el treball al sector primari (productes K0), amb la recuperació rendibilitat del sector, rebaixa taxa d'atur, reduir importacions i petjada carboni, etc.
- Conservació i millora de la biodiversitat.
- Fer front al Canvi climàtic
- Lluita contra els Grans Incendis Forestals
Tot sempre sense oblidar mai la paraula "SOSTENIBILITAT", quan si segueix com ara mai es complirà !
DEPARTAMENT D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL:
1. Direcció General de Polítiques Ambientals i del Medi Natural.
Des de mitjans dels anys noranta del segle passat estan actuant i "protegint" espais basant-se en la intocabilitat del medi, principalment dels boscos posant traves tant en la seva planificació com en la posterior gestió forestal sostenible, també amb traves amb la recuperació de conreus agrícoles abandonats i pastures en extensiu, amb interpretacions molt exagerades de normes i lleis, que dificulten molt el dia a dia dels pagesos, ramaders i silvicultors, en un sector que ja fa prou a l'hora de vendre els productes fruit del seu treball, quasi sempre a massa baix preu per a poder subsistir, malgrat estar veritablement en perill d'extinció i malgrat ser els únics protagonistes que poden fer efectives les polítiques de País predicades, però com es pot veure en la realitat, no practicades.
Aquestes actuacions administratives amb suport polític, en discordança amb el que prediquen, són publicades de cada vegada més, els nostres mitjans amb títols com "Hostilitat burocràtica al Món Rural", "Ecologisme d'asfalt", "L'Agricultura Catalana no existeix", "El malbaratament de recursos no sembla preocupar", "Ja n'hi ha Prou de ZEPA, que ocupa el 32% de Catalunya, mentre la mitjana Unió Europea 18%, França 11% i Regne Unit 8,66%). La defensa dels ocells ha de ser compatible amb alimentar a la població" i escrits sobre la intocabilitat del bosc de Martí Boada entre molts altres.
Tot això no és pas incert i per a saber-ho sols heu de preguntar als pagesos, ramaders i silvicultors, que ho pateixen sobretot en espais protegits aprovats i també de cada vegada més, fora d'aquests.
2. Direcció General d’Ecosistemes Forestals.
La seva tasca és de foment de la gestió del medi rural en general i hem de dir que la majoria de funcionaris la treballen i promocionen com és la seva obligació, mentre alguns membres principalment dels serveis centrals sembla que per les seves actuacions vulguin ser més conservacionistes radicals del que els hi pertoca i que hi estiguin subordinats, tant en les seves decisions com quan els altres els hi van agafant competències o fiscalitzen gestions pròpies i això creiem no pot ser.
Valls, 1 de març de 2.023